La consciència d'un Hacker

Un altre ha estat capturat avui, està en tots els diaris. "Adolescent arrestat en un escàndal per crims informàtics". "Hacker arrestat després de traspassar les barreres de seguretat d'un banc"

Maleïts xavals. Tots són iguals.

Però tu, en la teva psicologia partida en tres y el teu tecnocervell del 1950, alguna vegada has observat qué hi ha darrere els ulls d'un Hacker? Alguna vegada t'has preguntat qué coi el mou, quines forces l'han format i quines el van poder transformar? Sóc un Hacker, entra en el meu món... El meu món comença a l'escola... Sóc més intel*ligent que la majoria dels altres xavals, aquesta porqueria que ensenyen m'aborreix...

Maleïts subrealitzats. Tots són iguals.

Estic en un curs preuniversitari o al parvulari? He sentit explicar als professors per decimoquinta vegada com reduïr una fracció. Jo ho entenc. "No, Srta Smith, no tinc els deures fets, els he fet al meu cap"

Maleït xaval. Ho deu haver copiat. Tots són iguals.

Avui he fet un descobriment. He trobat un ordinador. Espera un moment, això mola ! Fa lo que jo li dic. Si comet un error, és perquè jo m'he equivocat,

No perque no li ha agradat... O se sent amenaçada per mi... O pensa que soc un cregut... O no li agrada ensenyar y no tindria que estar aquí.

Maleït xaval. Només sap jugar. Tots són iguals. I llavors va ocórrer... Una porta oberta al món...Corrent a través de les linees telefóniques com l'heroína a través de les venes d'un drogadicte, s'envia un puls eléctric, un refugi per les incompeténcies del dia a dia és buscat... Una taula es trobada.

"Aquest és... Aquest és el lloc on pertany". Conec a tothom aquí...encara que no els conegui, encara que mai hagi parlat amb ells, encara que no els torni a veure mai més...Els conec a tots...

Maleïts xavals. Enllaçant les linies telefóniques una altra vegada. Tots són iguals.

Aposta't el cul que tots som iguals... A nosaltres ens han estat donant papilles digerides per a bebé quan teniem ganes de mejar carn. Els trocets de carn que a vosaltres se us han caigut estaben mastegades i sense gust. Nosaltres hem estat dominats per sádics, o ignorats per els apàtics. Els pocs que tènen alguna cosa a ensenyar-nos són alumnes complaents, pero aquests pocs són com gotes d'aigua en el desert.

Ara aquest és el nostre món... El món de l'electro y el conmutador, la bellesa del baudi. Nosaltres fem ús d'un servei que ja existeix i que podría estar tirat de preu si no estigués en mans de avariciosos assedegats de més guanys, i vosaltres ens anomeneu criminals. Nosaltres explorem... i vosaltres anomenen criminals. Busquem darrere el coneixement... i vosaltres ens anomeneu criminals. Nosaltres existim sense color de pell, sense nacionalitat, sense prejuicis religiosos... i vosaltres ens anomeneu criminals. Vosaltres vàreu construir bombes atómiques, vàreu fer la guerra, vàreu assassinar, vàreu enganyar i ens vàreu mentir tractant de fer-nos creure que era per el nostre bé, i ara nosaltres som els criminals.

Si, sóc un criminal. El meu crim es la curiositat. El meu crim es el jutjar a les persones per el que diuen i pensen, no per les seves aparences. El meu crim és ser més intel*ligent, una cosa que mai em perdonaràs. Sóc un Hacker i aquest és el meu manifest. Tu em podrás arrestar a mi, però no podras arrestar a tots... Després de tot, tots sóm iguals.

The Mentor. 08/01/1986